Article d'opinió: El futur de la meva professió

QUIN SERÁ L’IMPACTE DE LA INTELIGÈNCIA ARTIFICIAL EN ELS ADMINISTRATIUS?

 Què és la intel·ligència artificial? I els administratius, quina tasca fan realment que pugui ser substituïda per autòmats? Aquestes són les preguntes que em realitzo ara, a les dotze i mitja de la nit, hores abans d’entregar aquesta redacció quan penso en com serà la meva vida, d’aquí trenta anys, després d’acabar aquest cicle superior. 

Si ens posem en situació, estaríem en l’any 2049 i moltes hauran canviat d’una manera que ens resultarà inimaginable en aquests moments. Mirem cap endarrere, primer de tot, utilitzant la mateixa xifra, 30 anys. Ens trobem ara mateix en l’any 1989, el de la caiguda del mur de Berlín y posteriorment del règim en altres zones de l’est d’Europa, com Bulgària o l’antic estat Txecoslovàquia. La unió dels alemanys va ser una situació d’alegria generalitzada, però va trencar la seva economia durant molts anys, fent que aproximadament un 20% de la seva població acabés a l’atur. 

 Què hi té a veure tot això amb la intel·ligència artificial i els administratius? Res, oi? Realment, potser estic desvariant una mica i només vull acabar això ràpid. Però no, quedem-nos fins al final del meu article d’opinió per saber com s’interrelaciona tot entre sí. Contestem les preguntes del principi. 

La intel·ligència artificial és, segons la nostra “amiga” Internet, “una part de la informàtica dedicada al desenvolupament d’algoritmes que permet a una màquina prendre decisions intel·ligents o comportar-se com si tingués una intel·ligència similar a la humana”.

 Fa una mica de por, no? Però com pot un robot d’aquests fer la nostra feina! És realment tan fàcil? Estem tan poc valorats els administratius que es poden crear unes maquinetes que facin el nostre treball millor què nosaltres? Responguem ara amb la definició de la professió “administratiu”: Un administratiu és una persona encarregada del funcionament, rendiment i estructura d’una organització. Les seves tasques van des de tramitar correspondència física i virtual, atendre trucades telefòniques, organitzar documents etc. Ha de tenir, a més, bons coneixements en diverses àrees com la legal i tindre una bona comunicació tant oral com escrita. Sí, ho hem d’admetre, són tasques MOLT monòtones i es més fàcil del que sembla automatitzar-les mitjançant la intel·ligència artificial. Això no només faria anar tot més ràpid, també estalviaria empresa els diners d’un sou mensual per a cada un dels treballadors que ja no seran necessaris. Com en l’Alemanya que va deixar la caiguda del mur de Berlín, això resulta en una millora per un costat i un desastre per l’altra.

 L’economia de les empreses ha millorat, però, i la dels treballadors? Seré jo una de les persones considerades redundants en les empreses per l’aparició dels robots, que saben més que jo encara que, parlant una mica malament, han nascut ahir mateix? Com de fàcil serà estar a l’atur havent complert ja mig segle? Serà l’atur d’aquí trenta anys com el coneixem ara? Potser tot serà més fàcil i tot i no farà falta preocupar-se! POTSER la discriminació contra les persones que han complert 50 anys haurà desaparegut i podré trobar una feina encara millor que l’anterior. 

El meu últim potser, ara que hi penso, seria que em comptes de queixar-me i divagar sobre els què i què no del futur podria començar a preparar-me per a ell. M’hauria de començar a formar en diverses àrees, no només en el sector d’administració, sinó també en els que crec que també puc ser-hi útil. A lo millor, la por a la intel·ligència artificial és la solució a millorar l’educació en l’àmbit mundial, no només per a poder competir contra ella, sinó també per sobreviure-la, perquè està clar que el sector administratiu no serà l’únic lloc on afectarà aquest fenomen que sembla tret d’una pel·lícula de ciència-ficció. 

 Ningú però nosaltres mateixos ens assegura el nostre futur, i hauríem d’utilitzar aquesta incertesa en millorar els nostres coneixements i continuar formant-nos en comptes de conformar-nos amb el que tenim. Es molt possible també, que dintre de trenta anys la intel·ligència artificial no hagi arribat al meu camp d’administració, i pugui continuar exercint la meva professió com abans. Qui sap si aquestes maquinotes com les he denominat abans m’ajudin a millorar professionalment i ser més ambiciós amb mi mateix t en comptes de conformar-me amb el que tinc Jo, al menys, espero que com Alemanya, ara, el dia 11 de gener de 2019 (i a no més de 8 hores d’entregar aquesta redacció) , quasi trenta anys després de la caiguda del mur de Berlín, utilitzem això per millorar nosaltres mateixos de la mateixa manera que ella s’ha convertit en un dels motors d’Europa. 

 Què creen robots per reemplaçar-nos? Tants com vulguin. Nosaltres, vosaltres, TÚ, cada persona que llegeixi aquest escrit, té el poder d’utilitzar aquesta por i incertesa en el seu propi benefici per acabar sent el motor de la seva pròpia vida i enderrocar els murs que ens impediran tirar cap endavant. 

 Exiquio Ruiz Rodiño 2n Cicle Superior d’Administració i Finances Curs 2018-2019